22 d’abr. 2017

Nervis


Després de la fi del món
la vida continua
i viure passa
per divisar-ne els barrots.

15 d’abr. 2017

(...)


L'instant del revòlver a la bala que tatua
infausta una rosa al cor.
Aquells ulls.
La foto.

Incomparable el viure.
 

13 d’abr. 2017

Beh

1
Si la llum inventà els ulls,
la mirada ja devia venir d'abans?

I el buit, ja hi era o d'orbitar-lo?
O qui pregunta ja ha respost?


2
Infausta
planta un rosa
la bala al cor.


3
Una olor de promesa a l'aire,
res més que això la primavera.
Res més que això i la promesa
que avança per poder tornar.


11 d’abr. 2017

Un poema


per a N. A.

sóc i no sóc. com el cim
arrodonit, gastat,
d’una muntanya. disgregat a la seva falda.
capir-ho? sóc el que em passa.
i la seva ombra que m’avança tot sovint.
plantar una cabanya. saber dels núvols
per la pluja. al riu. endins la boira. etcètera.
ja sé que sóc el món. per allò que em falta.
per l’amor a allò que em falta. ho sé.
pel que tinc sentint que em manca. 
com qui llegeix. del jo al tu. per l’esbufec.
sentir-se fang en busca de l’hàlit.
arreu i enlloc. ho sé. l’hàlit.
que només crea. articula. casa. sense descans.
oh. és així. que Déu és gelós. que aquest buit
cremant. amb temps fent-te més de carn i os. gràvid.
oh. el cansament dient: respira. tu esbufegues
i rius. uses l’alè de l’esbufec
per a riure. ets i no ets
l’esbufec rient.
i ho saps.  

8 d’abr. 2017

Converses amb Luter i Mandelstam

(Valgui com a epitafi)

No comparis,
el que es viu és incomparable
però ara la meva veu
a la teva boca et diu
que llegeixis amb mi
la dieta dels cucs:
"aquí em teniu,
altra cosa no puc".

Rodó de tan obvi

1
Que l'horitzó ens faci caminar o caure depèn, en bona mesura, de la passa.


2
Escric perquè passi
Veure passar
La cosa d'existir.


3
De l'ahir i l'avui
i dels somnis a les cames,
aigua de pluja dins la petja,

del futur insubornable
com un meteorit,
l'anell del cràter,

on col·locarà l'horitzó?

4
Escriure: un pinyol
i saber-se arada
per on respira el tros.

(I diu el tros a l'arada:
"Cagar és fàcil.
Dipositar la merda convenientment
perquè hi floreixi alguna cosa
ja és tota una altra cosa".
I els cucs respiren.)

4 d’abr. 2017

(Benjamin)


1
Amb la vergonya,
per la vergonya,
acabarà l’ofec
de l’altre dins meu
fent de pulmó?


2
I si el temps és el silenci de Déu
l’agulla de l’agulla
de la balança
dóna l’hora

–tatua
com qui rema.


3a
Déu menja temps.

Per l’eructe
l’alè ens parla.


3b
Déu menja temps.
I és l’hora de l’eructe


L’alè ens parla.