23 de juny 2017

Caillois


a)
    
A poc a poc la gotera del caramell
cada dia al cor de la cova 
gota a gota la columna
sosté el palau del buit. 

(columnes i pilastres, escletxes i vetes minerals,
cordes vocals i el primer mot 
fet del silenci de romandre allà i prou,
sense esperar res, conglomerat 
pel silenci del que entra i mira 
i toca i enrampa)

I, més que un mer record, una forma de recordar.
Allò que fixa l'escultor deixant parlar la pedra. 
   



b)

Línies de falla, vetes de possibilitats minerals, formes i contorns, personatges i núvols cristal·litzats, ecos de pedra on la imaginació avui s'afirma. Es va fixant l'astre en cada rostre.

20 de juny 2017

Ei (De la sèrie 'el tedi és el medi')


0.
Aquí uns dos provant un poema
dins un poema
d’espurna a espurna
soldat al rail de l’absurd
cap a la llum al final del túnel
que és tots els trens que no has agafat a la vegada
i anar-hi de cara, donar-la,
que te la facin nova
i vine!



1.
Oh, musa!
pel sol espetegant les pedres,
per l’esquerda, pedra dins la pedra,
l’alè s’aombra
i l’ombra s’hi abisma congost
fins la congesta,
picant pedra, menjant pols,
sinuós cabell de Medusa.



2.
Parla de tu el foll que parla sol
D’una mirada i de com li cal inventar uns ulls
A la bena dels ulls
On el mon projecta la seva pel·lícula
A la bena dels ulls
El descosit parla de tu
Com un pou espill
A tanta mirada descansada 
En el diguem-ne infinit.



3.  
Escriure amb la mà que aguanta la torxa
sobre la mà que aguanta la torxa
amb la llum
de mirar
de veure-hi,
personal i intransferible
hola
i adéu

com la veritat
quan tu hi vas i ella ja en torna
us creueu
fa sempre adéu!

et manté a lloc.



4.

Camí d'enlloc,
arnat a l'arbre del món,
el nus matriuska és cambra pròpia.


16 de juny 2017

Llei de fira

  1.


Amb el pes d’aquest no trobar-me
per les cames preses de gravetat i riure,
una a cada platet de la balança,
amb la busca donant-me l'hora,
Fremint-hi,
M’elevo
Clavat
A la busca
Em busco. 






2.

Quan, confiats, ens diem per primer cop que hem escapat de la presó és només que comencem a reconèixe'n els infinits racons.
Però que els racons siguin infinits només demostra la rodonesa d’allò que els apresa, que no és sinó la confiança en la capacitat d’empetitir
que poseeix aquell que els habita
per la furga,
fins la pols. 




3.


Amb l’espurna salivera en boca
del raíl de l’absurd, descarrilat
en paral·lel al caure, la llum
al final del túnel és tots els trens
que no has agafat
a la vegada

i anar-hi de cara, donar-la,
que te la facin nova.


14 de juny 2017

A partir d'una imatge de Werner Kraft


I si van els mots arrossegats amb vocació de cotxe escombra, com l'àngel de la història o elevats com el platet de la balança quan tot el pes està en l'altre, amidin almenys, pel vertigen de mirar avall i enrere, la falla
de l'origen de l'enfora endins,
la falla que arrela
al mirall el veure-hi clar
del corcó a la biga dels ulls.


8 de juny 2017

Llevat



Ésser llevat del món
és el pa que s’hi dóna.
Crostó sec. Ròssec. Engruna
a engruna prenc consciència
de la pròpia llengua. Quequeig.
Tres o quatre, potser un grumoll
relligat en tapa tova. Preus mòdics.

El món empassa i jo hi descarrilo
en paral·lel, per mal forat, 
em planto.
   

31 de maig 2017

Hàbits

Escriure des de i contra el més gran cansament.
FELIU FORMOSA
1.
De l'eternitat en queda el dia a dia,
el que ens deixen tenir,
aquell que amb tan admirable
com empiocat entestament
(muda des de i per a la fatiga,
cada dia antic i nou com una pluja
sempre a punt d'esbalçada,
aquell que)
un dia més, un dia menys,
camina de puntetes
com qui escriu
el seu passar pel món.


2.
El passar tan fi de la pedra
grà-nul a grà-nul
el seu romandre
a les beceroles perfet
al ras que ens sobreviu.

27 de maig 2017

Apolo XIII


1.

Ignició?
            La justa
per aprendre'n del silenci.

Amb la corda quan vibra,
amb la gravetat quan s'allunya.

És una tremolor vinga endins
i domar-la.

Allunar al buit,
extreure'n la música



2.

Saber-se existir,
un camí sense retorn.
La vida
que s'alça en nosaltres
per llucar millor la mort.