10 de maig 2023

Elegia per a una mort futura


a CCM

 

No podràs mai anar més enllà de morir-te

és un vers teu que pren(c) (p)el seu sentit exacte

en l’ara que t’has mort. La mort que t’és,

precisament, aquest ja no poder-la dir.

 

Jo vull saber-te, ara que ja no la pots dir,

com a moviment quiet que dorm en la sintaxi

del teu contorn de l’ombra, entre la mort i la paraula

com una escletxa oberta a l’univers

per on arribi al món una mica d’eternitat,

ni que sigui tan sols com a desig de veu

o com a instant de plenitud desemparada

entre el ser i el no ser des d’on llegir

la calavera amb el seu riure etern.

 

“Sempre la mort és ara”, rellegeixo

en un poema teu: així et mantinc present

(Tenint però present que, cada cop

que un home mor, es mor el món sencer,

un món que ningú més podrà viure mai més).

 



20 d’abr. 2023

GRAN POETA

 

Narcís, un entre tants

dels que cauen a l’aigua:

 

caient caient

va aprendre a nedar,

 

caient caient encara més

va convertir-se en nedador.

 

2 de febr. 2023

Dos del dos del vint-i-tres

  

COREOGRAFIA


Tinc el caminar lleuger?

És només que m’entrebanco

sense acabar mai de caure.

Pro al final me’n sortiré,

que m’ho diu la gravetat

d’aquest món de mones meu:

sóc vingut al món a caure.

De moment, la vaig ballant.

Lo irrisori em torna ingràvid

i dels nervis fets estil

tinc el caminar lleuger,

pro no em poso mai en òrbita:

m’entrebanco amb l’horitzó

d’un camí que ha esdevingut

cada cop més un anar

més depressa cap enlloc.




OH PERCAL DE MÓN DE MONES

 

Si el fillol em surt amb tara,

caldrà aprendre a fer brodat

per poder-li regalar,

el proper nadal que vingui,

un jersei que dugui escrit:

jo fracasso molt millor.

 

 

29 de set. 2022

De la sèrie 'poemes descartats':

  

L'instant fugaç

damunt la pell de l'aigua,

tot just un salt

que és gest, el goig de l'aire,

l'instant del cel dels peixos.

  

28 d’abr. 2022

Robin Hood


ROBIN HOOD

 

Robes, robes i ho ensenyes

com dient: la construcció

de l’altre en un mateix és

la condició d’un mateix.

Robes com el qui somnia.

Ensenyar-ho és la manera

de fer-t’ho teu: si no tindre-ho,

que et correspongui almenys.

Com qui posa preu al gest.

Com qui hi aprèn virtut. Robes,

robant pots ser allò que et falta.

Et vas fent digne ‒d’estudi.


2 de febr. 2022

REVERSIONS (LES BECEROLES SUCCESSIVES) II

 

 

EL TREPITJADOR DE FULLES

 

Al parc, vaig trepitjant les fulles

com un ofici que arreplega

tot de camins ja transitats

i fragments de vida cruixent

que el vent ha de tornar a escampar.

Al parc, la meva ment s’envola

d’arbre en arbre com un ocell

que no encerta la branca i va

provant-ho com si la seva ànima

anés penjada entre les branques.

Al parc, m’agrada imaginar-me

que, un cop ja mort i enterrat,

per entre la terra que em xucla,

les arrels es parlen: «aquest

és dels que sempre saludava».

 


29 de gen. 2022

Poesia del silenci

I

 

A l’encontre

del silenci

a l’ull d’un

huracà

de paraules

a l’en contra

per la llengua

d’un silenci

indestructible

com les coses

que no arriben

mai a ser,

enraono.

 

 

 

II

 

“I vet aquí un silenci que temps fa

escrivia en aquesta dissortada

llengua que no comprens”, diu l’epitafi.

 

 

 

III

 

Davant el silenci dels morts,

quan deambulo entre carners,

no pas per igualar-m’hi: callo.