´
(Opció A)
El somriure arriba puntual com sempre.
La sang preserva el nu de vint-i-un botons.
A la carta, un exèrcit de plats, coberts,
tovallons i estovalles amb què obrir-se en canal.
També la salmòdia penjant del fil musical,
la fuga ofegant-se al vas de vi.
La por mastega gana.
La saliva es glaça.
La gana ja no arriba amb el menjar a taula.
(Opció B)
Encara amb l'esperança de preservar el somriure
més perfecte, un nu de vint-i-un botons,
es pre-ocupa envasant la carn al buit,
prement el play que l'encomani al jazz,
apretant-se el nus de la corbata...
però només menja gana:
ara dirigir un petit exèrcit de plats, coberts,
tovallons i estovalles amb què obrir-se en canal,
ara la salmòdia de la fuga ofegant-se al vas de vi.
La gana (que) ja no arriba amb el menjar a taula.
(Opció C)
El somriure arriba puntual com sempre
com la set de la geniva més tendra
preservant el nu de vint-i-un botons,
apretant-se el nus de la corbata...
ara dirigir un petit exèrcit de plats, coberts,
tovallons i estovalles amb que obrir-se en canal,
ara la salmòdia de la fuga ofegant-se al vas de vi.
La saliva cou el pa amb por.
La por mastega gana.
La gana ja no arriba amb el menjar a taula.
´
2 comentaris:
opció A
opció b
Publica un comentari a l'entrada