29 de nov. 2012

Horiginal


Passeja desferres pels carrers.
Oh gravetat, què dir de l’amor?
Què dir d'aquest buit tan gran 
que només sap taponar l'amor, el sentit 
i, sobretot, la seva falta que la solitud pregona?
Què dir de les ganes que xoquen parets
fàcils i difícils com una il·luminació?
Potser, cara els fanals, l’asfalt del poeta
amb bona fe i, si de cas, la virtut
de no encertar-ne cap.
Parla, recita, de les runes d’Auschwitz,
de l’horror inimaginable que ell no va veure,
del decorat que el fa somriure
amb record de turista 
i padrina narrativa al llagrimall.
Llavors fred, gintònic, el fugir que perpetua
i les superwomens com el nou home.
El gel que arrela amb l’esquerda,
les fissures atacants
amb saberut maquillatge,
guerra preventiva
i raons que se les donen.
I aquí
la poesia no és poesia.

La poesia aquí és,
entre pausa i pausa,
el soroll del motor de la nevera.