Escriure des de i contra el més gran cansament.
FELIU FORMOSA
1.De l'eternitat en queda el dia a dia,
el que ens deixen tenir,
aquell que amb tan admirable
com empiocat entestament
(muda des de i per a la fatiga,
cada dia antic i nou com una pluja
sempre a punt d'esbalçada,
aquell que)
un dia més, un dia menys,
camina de puntetes
com qui escriu
el seu passar pel món.
2.
El passar tan fi de la pedra
grà-nul a grà-nul
el seu romandre
a les beceroles perfet
al ras que ens sobreviu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada