Amb el pes d’aquest
no trobar-me
per les cames preses
de gravetat i riure,
una a cada platet de
la balança,
amb la busca donant-me l'hora,
Fremint-hi,
M’elevo
Clavat
A la busca
Em busco.
2.
Quan, confiats, ens
diem per primer cop que hem escapat de la presó és només que comencem a
reconèixe'n els infinits racons.
Però que els racons
siguin infinits només demostra la rodonesa d’allò que els apresa, que no és sinó la confiança en la capacitat d’empetitir
que poseeix aquell
que els habita
per la furga,
fins la pols.
3.
Amb l’espurna salivera
en boca
del raíl de l’absurd,
descarrilat
en paral·lel al
caure, la llum
al final del túnel és
tots els trens
que no has agafat
que no has agafat
a la vegada
i anar-hi de cara, donar-la,
que te la facin nova.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada