Ésser llevat del món
és el pa que s’hi dóna.
Crostó sec. Ròssec. Engruna
a engruna prenc consciència
de la pròpia llengua. Quequeig.
Tres o quatre, potser
un grumoll
relligat en tapa tova.
Preus mòdics.
El món empassa i jo hi
descarrilo
en paral·lel, per mal
forat,
em planto.
em planto.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada