És allà, enllà on
la pupil·la es mimetitza
amb la nit per
veure-hi més fondo.
Un nus de llum hi
nia.
Piga encesa
surant a la pell d’enlloc.
Pigall d’allò que
sóm i no serem.
Allà, amb la
maregassa.
El cor del mar
vingut a posar ritme a la fretura.
La dicció del far
que diu: fugiu, fugiu d’aquí.
És el tipus d’amor
que convida a quedar-s’hi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada