Ciència

¿Dónde va

lo que no sé da?
EDUARDO MILÁN

  

Passeges el rigor magnífic dels astres

que ens orbiten el cap.

Tens l’aparença justa de la pedra

per a saber que ets tota amor

que et ressona endins i enrampa,

com el somni acomplert d’una bona cançó:

s’hi deixa pressentir el magma

que romp a cadascú

per a la seva esquerda.

                                    Una veta

de tot allò que no es dóna

vingut a omplir la piscina interior

amb l'impossible com a possibilitat
i cert regust de sal.