Giacometti

I de no aprendre’n, que és el viure,

marxaràs i et diré Adéu!

Allò que ara sents com una amputació

serà amb el temps detalls finals, tot just bocins

que eixen disparats de la mà de l’escultor,

perfeta l’obra sempre a punt d’esqueix,

vivint al sant tornar-hi de les beceroles successives,

furga i fuga davant la vida com un Home que senyala
i alça el braç 
i no sap* si torna o se'n va
ni (tu) si és a tu a qui saluda. 



*sense saber