Hui

 

Etiquetem per oblidar-ne el nom, ves,

amb l’art modern de confondre el personal.
Idees soltes connectades amb el fum del moment, ves. 

Però a les penes punyalades, persistir

per l’escletxa que fa el punyal, i per la que és.

Feta i desfeta com una pedra. Com pols.

Com anar-hi amb l’aigua txa txa txa.

I  més que la meva vida el fet d’estar viu.

I dir-lo, amb un bon magma, el que trenca

cadascú per la seva falla, a la boca,

mastegant la mort que és aquest llegir-te.

I aleshores quan vinguis, re-en-carn-ació,

a quina butxaca entaforarem l’enlloc?