Un dos provant

De perduts al riu jo m'hi autoajudo.

Rialla-

grimat, mastego llimones.

Però no n'hi ha prou.

Rego les llimones amb gin.

Com qui es prepara la dutxa.

I no n’hi ha prou.

Cal endinsar-se al no n’hi ha prou.

Potser escampar després la boira.

He renunciat a tallar-me les venes tanmateix.

Rasco i rasco doncs el baf del mirall

com qui rema, com qui es busca 
a la cara,  rialla-

grimat a cavall

entre el que mira i el que hi veu,

allò que no pot perdre en un naufragi.