Totalitat de tot allò que anem trobant
Tot allò que ha passat,
en tant que passat,
en tant que passat,
que encara dura.
Pel singular plural.
Tot Déu.
Un etcètera com un altre:
Ferit de pell tan tendra el nen
per la ferida explora el xoc
entre vida i perfecció d’amagatotis
per eina del tic nerviós.
Fornit del tic i el tac, amb les agulles,
un Home, tot ell pregunta ja, escriu
talment el ser i no ser del cim erosionat
campant fet pols, dispers, per la muntanya.
Ferida de massa cicatriu, una mare
neteja sobre net
i el fuster es converteix en moble.
Tots, a la seva manera,
“move
to keep things whole”*.
*Mark Strand
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada