1
per a M.B.P.
Ja la voldrien molts la
passió del suïcida
aquell que intentant-ho fracassava cada cop millor,
aquell que intentant-ho fracassava cada cop millor,
que de primer provà de matar-se introduint el cap
dins del forn
però la cosa era lenta, no prosperava, així que s'obrí les venes
però allò volia el seu temps, no es buidava prou
de pressa
el desesper, ans el contrari, se sentia més viu que mai
el buit dins seu, així que prengué impuls i es llançà pel balcó
el desesper, ans el contrari, se sentia més viu que mai
el buit dins seu, així que prengué impuls i es llançà pel balcó
amb la mala sort que els estenedors dels pisos
inferiors el frenaren i amortiren el cop contra el terra
i no es matà. Ensangonat, amb les extremitats fetes merda,
com un cuc s’arrossegà fins a la piscina
comunitària
a vint metres d'ell per d’una vegada per fi poder morir
d’una vegada i no a trossos, ni que sia ofegat,
i fou arribar al voral de la piscina comunitària
i deixar-se caure i un veí veure-ho i llançar-se a salvar-lo.
Un cop ingressat a urgències, fet pols però viu,
el metge que l'atengué va escriure, sense saber si riure
o plorar, bell i concís, el següent quadre clínic:
o plorar, bell i concís, el següent quadre clínic:
als fracassats d'avui ni el fracàs els hi està
permès.
Sospito,
tanmateix, que les explicacions de primera mà
del
metge resident es marfonen amb la llegenda urbana.
I, tanmateix, tan li fa. Fet i fet, és exactament això.
Podeu constatar-ho cada dia
en primera persona en alguna part oculta
al fons de cadascú de vosaltres.
Podeu constatar-ho cada dia
en primera persona en alguna part oculta
al fons de cadascú de vosaltres.
2
Quin
cansament tantes teories del món!
Quina
caparra tant sentir tocar campanes!
Oh,
veritat, ¿com abastar-ho tot?
¿És que
buscar-te no és un defugir-te ja?
¿Es que
no romans en cada petit detall?
¿I com saber, quan et veig, que ets tu
i no la meva petitesa festejant-te?
¿És la impotència d’abastar-te allò que
ens lliga?
¿És no saber-ho allò que ho fa
possible?
El cansament, posar-lo a escriure, cal.
Veritat és quelcom que passa, a pesar de.
De vegades passa, ens creuem, diu
Adéu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada